De millor a molt millor. La recerca i la recerca en nous biomaterials i compostos per a la restauraci\u00f3 dental ha derivat en materials m\u00e9s forts i durables, a m\u00e9s d’optimitzar-ne la funci\u00f3 est\u00e8tica. Es tracta d’elements biocompatibles, que s’integren amb els teixits tous circumdants i generen una acceptaci\u00f3 m\u00e9s gran del cos. En conseq\u00fc\u00e8ncia, reaccions al\u00b7l\u00e8rgiques o possibles rebutjos com els que podien provocar antics components met\u00e0l\u00b7lics van quedant enrere. <\/p>\n
Fins ara, el titani continua sent el material m\u00e9s usat en implantologia atesa la seva alta biocompatibilitat i les millores que ha significat en relaci\u00f3 amb els seus predecessors. \u00c9s cert que \u00e9s altament resistent a l’atac qu\u00edmic, lleuger, i compta amb una alta constant diel\u00e8ctrica, entre d’altres propietats f\u00edsiques. <\/p>\n
Tot i aix\u00f2, els estudis m\u00e9s recents ofereixen encara m\u00e9s marge de progr\u00e9s.<\/p>\n
Un dels aven\u00e7os m\u00e9s significatius ha estat la incorporaci\u00f3 del zirconi per realitzar la part prot\u00e8sica dels implants, \u00e9s a dir, les dents. A primera vista, permet apreciar un dels avantatges respecte al titani: es tracta d’un material blanc. Per tant, en cas que la geniva es retregui evita oferir colors grisos a la part unida a la geniva. Alhora, aporta m\u00e9s biocompatibilitat amb les genives que els metalls cl\u00e0ssics, com el crom i el cobalt. <\/p>\n
Les investigacions fins ara havien concl\u00f2s que els possibles materials per substituir el titani (com porcellanes o hidroxilapatita) eren massa fr\u00e0gils o no eren biocompatibles. Per\u00f2 el zirconi, usat anteriorment en sectors tecnol\u00f2gics capdavanters, \u00e9s altament estable i durador, a m\u00e9s de 0% t\u00f2xic. T\u00e9 una resist\u00e8ncia excel\u00b7lent als canvis de temperatura, aix\u00ed com a l’efecte corrosiu dels \u00e0cids, i comporta una osteointegraci\u00f3 molt semblant a la del titani. <\/p>\n
Tot i que la taxa d’\u00e8xit dels implants ja \u00e9s molt alta, la ci\u00e8ncia i la tecnologia continuen creant n\u00ednxols d’evoluci\u00f3. L’arribada del tantalio no nom\u00e9s suposa una altra possibilitat m\u00e9s quant a opcions materials, sin\u00f3 que les seves propietats permeten canviar l’estructura de l’implant i trencar amb el tradicional disseny de rosca per fixar-lo. Aquesta difer\u00e8ncia respecte als anteriors significa una millora notable per a l’osteintegraci\u00f3. <\/p>\n
El tantali, metall de transici\u00f3 blava grisenca, permet crear estructures reticulars, establint una sistem\u00e0tica xarxa de porus oberts i interconnectats. Aquest disseny innovador augmenta la capacitat de subjecci\u00f3 en l’ancoratge a l’os i en facilita el creixement. <\/p>\n