Clíniques pirata: Qui en té la culpa?

Informació publicitària per tot arreu. Clíniques dentals que tanquen deixant centenars de pacients desatesos. O directament clíniques pirata. I una realitat una mica menys visible: la de pacients que acudeixen a la nostra consulta a solucionar problemes mal tractats, si no originats, per altres suposats especialistes.

El pacient, el gran desprotegit

Moltes vegades em pregunto qui protegeix el pacient i qui regula els serveis de salut privats . No ho sé, però el que sí que és clar és que no han fet res els últims anys ni per protegir l’usuari, ni per regular els centres.

Es considera que hi ha més d?un miler de clíniques clandestines a Espanya, sense permisos i fora de la legalitat. Aquesta dada és molt significativa dels riscos a què s’exposa un pacient a l’hora de seleccionar el dentista.

En un punt menys extrem hi ha els serveis de baixa qualitat. Mai t’has preguntat per què una assegurança mèdica et dóna una cobertura dental per tan sols 3€ al mes? Molt fàcil, perquè no paga res a la clínica. Els beneficis per als pacients són prestacions gratuïtes, com ara neteges, revisions o radiografies, i preus reduïts. Potser algú pot pensar que «és clar, després la clínica cobra de l’assegurança». Fa anys era així, ara no. La clínica no rebrà res, ia més caldrà acollir els preus que imposi l’assegurança. Resultat: un veritable frau a l’assistència de salut d’aquests pacients.

Sol passar quan el principal factor que es valora a l’hora de prendre la decisió és el preu, però el pacient no pot saber fins a quin punt el que està realment en joc és la salut.

Els serveis barats surten cars

Però les franquícies, els centres de les assegurances privades, les cadenes de clíniques dentals… Què són en realitat? Quina és la seva missió en aquesta societat? Moltes persones que hi han passat podrien dir-ho. Són centres no qualificats o sense capacitat per treballar al servei del pacient, de la persona, de les necessitats, prioritats, expectatives i possibilitats econòmiques. El resultat sol ser deficient perquè es busca una rendibilitat econòmica alta, i si pot ser i s’apreta, molt alta.

Ok, stop. És sempre així? No, potser no. De vegades hi ha algun professional que pot treballar bé, amb materials de qualitat, una persona auxiliant al seu costat, i fins i tot amb temps per poder executar la feina correctament. Però només de vegades.

Per molt paradoxal que sembli, la salut no és la part rendible de la medicina. Tractar una infecció de les genives o una càries dental no reporta grans ingressos. És més, sempre és el tractament ganxo (com els iogurts d’oferta del supermercat): neteja de genives de franc, empaste 25 €; total de temps emprat per a tots dos tractaments, quinze minuts.

Els dentistes ens devem als nostres pacients, som cuidadors de la salut, consellers, sanadors i rehabilitadors. I sens dubte, les nostres clíniques, aixecades des de l’esforç i el treball sense edulcorar, no són una ONG. Són empreses que han de donar rendibilitat, si no és clar que no seguirien endavant. No ens enganyem com a usuaris, no vulguem pensar que un servei de qualitat té el seu preu just en una quarta part del que és habitual.

El frau de grans cadenes dentals

En els darrers mesos hem assistit a un nombre insòlit de notícies relacionades amb les clíniques dentals: tancaments massius de cadenes i delictes fiscals d’una de les franquícies més conegudes a nivell nacional.

Però mentre els mitjans se centren més en els aspectes delictius, blanqueig de diners, frau fiscal i un etcètera bastant llarg (per desgràcia, estem ja desensibilitzats a aquests termes…), els professionals de la salut, aquells que vam triar aquesta professió per vocació, no deixem de pensar en la de vegades que hem atès i tractat a un pacient que “va tractar un pacient”. D’això no en parlen els mitjans.

Per a qui no entengui el terme, en aquestes clíniques es dediquen a l’abordatge dels pacients per robar-los. Greu acusació aquesta sens dubte, però quan algú paga per alguna cosa, servei o producte o tots dos, i no rep el pactat prèviament, això és estafa, robatori, furt, o com se’l vulgui anomenar. I quan un comercial agaixa i aclapara alhora per fer caure el pacient al parany, és un estil d’abordatge. I això, per desgràcia, és el que passa a moltes d’aquestes clíniques.

Si al pacient se li fa una neteja i la tosca es queda dins de la geniva això és frau. Si es fa un empastament i la càries queda dins la dent això és estafa. Si les dents de la pròtesi no permeten menjar al pacient això és un engany. Si li dic que li faig alguna cosa i no ho faig això és tongo. I si li faig alguna cosa que no necessita, a això se’l pot dir estafa. En definitiva, els pacients estan exposats. A què? A les regles del mercat .

Com sona barrejar en la mateixa frase mercat i salut ? És que s’està comerciant amb la nostra salut? És possible que hi hagi interessos econòmics a la nostra salut bucal? Doncs sí i sí.

No és estrany que la població tingui una sensació de desprotecció, desconfiança i fins i tot de desafecció per aquesta professió. Per això és tan important la recomanació, el boca a boca, l’experiència prèvia positiva, els bons resultats, la regularitat en les bones “sensacions” cada vegada que es realitza una visita… En definitiva, percebre una vegada i una altra que estem en bones mans, que vetllen pels nostres interessos i que aquesta relació es nodreix a base de grans dosis de confiança.