Què és l’osteointegració?

L’osteointegració és un concepte molt important quan parlem d’implants dentals, generant alguns dels dubtes més freqüents entre els nostres pacients: de què es tracta i com els afecta.

En aquest post intentarem resoldre els dubtes sobre aquest tema, i sobre la relació entre l’osteointegració i la implantologia de càrrega immediata .

En què consisteix la osteointegració?

De manera molt simplificada, anomenem osteointegració el procés en què l’os s’uneix o cicatritza amb l’implant dental, concretament amb l’arrel de titani de l’implant.

L’osteointegració permet que l’implant s’integri de forma directa, sòlida i duradora a l’os de la mandíbula del maxil·lar , cosa que millora la funcionalitat i els resultats a llarg termini.

El material que es fa servir en el procés d’osteointegració és el titani, ja que per les seves característiques és un material altament biocompatible i el que s’integra millor amb l’os. A més, el titani és lleuger i altament resistent a l’alteració química, gràcies a la seva capa d’oxidació, fet que el converteix en un material ideal per exercir d’arrel de l’implant dental. També hi ha un altre material, el zirconi, que ha demostrat tenir característiques similars d’integració òssia. Però encara hi ha dubtes sobre la seva evolució amb el pas dels anys, ja que els estudis actuals no són concloents.

Orígens de l’osteointegració

El procés d’osteointegració va ser definit el 1952 pel professor Per-Ingvar Brånemark, a partir dels estudis sobre la circulació sanguínia. En els seus experiments va observar que el teixit ossi té una forta capacitat d’adhesió al titani, fet que va portar a dissenyar una fixació per a l’implant dental que, gràcies a la forma de cargol i al costat d’una tècnica quirúrgica específica, afavoreixen aquest procés d’osteointegració natural entre el titani i l’os.

Així, podem dir que l’osteointegració és un fenomen fisiològic necessari per a l’èxit de l’implant dental . A més, els coneixements desenvolupats en els darrers anys sobre els processos d’osteointegració han permès que la implantologia de càrrega immediata avanci de manera significativa.

Les fases d’un procés d’osteointegració

L’implant dental osteointegrat es pot col·locar mitjançant protocols d’implantologia de càrrega immediata, i en el cas que hi hagi manca d’os , es pot realitzar una reconstrucció en 3D del maxil·lar per realitzar la cirurgia virtual guiada i col·locar els implants de forma segura i predictible on hi hagi os, per mínim que sigui.

1. Primer, es col·loca l’arrel de titani de l’implant, que substitueix l’arrel de la dent natural que s’ha perdut. És possible col·locar-lo en el moment de l’extracció de la dent danyada o perduda.
2. Comença el procés d’osteointegració a les 24 h, un cop establert el coàgul sanguini. Es forma el material reticular al voltant de l’implant, que s’anirà mineralitzant amb el pas dels dies. Això sol durar entre quatre i sis setmanes des que s’hi posa l’implant.
3. El teixit es va ossificant i s’adapta a la càrrega funcional. Aquest procés dura aproximadament uns dos mesos.
4. En una darrera fase, l’estructura òssia madura i mineralitza correctament; aquesta fase durarà entre tres i quatre mesos. És llavors quan les dents provisionals fixes sobre els implants es canvien pels definitius.

D’aquestes fases, podem deduir que la qualitat de l’osteointegració millora amb el pas del temps. És a dir, durant les primeres setmanes des que col·loquem l’implant encara no hi ha osteointegració. Tres mesos després de la col·locació de l’implant ja s’ha produït la unió entre l’os i l’os, la qual es fa més ferma i resistent a partir dels sis mesos.

Factors que influeixen en la osteointegració

L’osteointegració és un procés que, un cop realitzat l’implant de la forma i amb el material adequats, segueix el curs natural ja que és un procés biològic. No obstant això, hi ha diversos factors que influeixen en la durada i efectivitat del resultat. Alguns depenen la fisiologia òssia específica de cada pacient, altres tenen a veure amb el professional i els materials utilitzats, i d’altres amb els nostres hàbits i amb el tractament que seguim.

• L‟implant utilitzat ha d‟haver passat estudis clínics a llarg termini i garantir un èxit clínic dins dels estàndards establerts científicament per a cada cas específic.
• El professional que realitzi el tractament ha dacreditar una formació específica i reglada per
• La tècnica quirúrgica s’ha de dur a terme sota protocols estrictes de desinfecció i esterilització.
• En el cas de malalties periodontals, aquestes han d’estar totalment controlades abans de fer l’implant.
• El tabac influeix molt negativament en l’osteointegració, ja que alenteix la cicatrització i pot provocar infeccions a la zona tractada.
• La higiene bucodental és essencial en qualsevol persona, però encara més en pacients que s’acaben de sotmetre a una intervenció d’implantologia, ja que les infeccions o malalties bucals derivades de la mala higiene poden afectar l’osteointegració.
• Algunes malalties com la diabetis poden provocar que els implants no s’integrin correctament a l’os. El professional responsable haurà destablir els protocols pertinents.

D’altra banda, un procediment amb les tecnologies avançades, materials d’alta qualitat i un cirurgià amb una dilatada experiència en intervencions d’implantologia de càrrega immediata poden ser factors decisius en l’èxit dels implants i, per tant, de l’osteointegració.