Com ens beneficia psicològicament somriure?

Quan parlem d’un somriure bonic, solem pensar en primer lloc en criteris estètics, com per exemple unes dents blanques i sense taques, ben alineats, uns llavis llisos i d’aspecte suau… Deixant de banda els criteris personals, la veritat és que darrere d’un somriure bonic hi ha un somriure sa, ja que els diferents aspectes que la poden o la càries .

En altres articles hem tractat extensament els problemes de salut bucodental més directes. Tot i això, avui volem analitzar els beneficis de somriure relacionats amb aspectes psicològics i de salut general, de benestar, autoestima i seguretat de les persones: Fins a quin punt són certs aquests beneficis?

Somriure quan estem tristos ens ajuda realment?

Un dels beneficis que es comenta amb més freqüència és l’ impacte positiu del somriure sobre el nostre estat d’ànim . A qui no li sona la frase «No estiguis trist, somriu»? No obstant això, un somriure forçat o sense ganes, té el mateix efecte que un espontani?

Segons Charles Darwin, «la simulació d’una emoció tendeix a despertar-la a les nostres ments». És a dir, quan somriem, encara que no sigui de forma espontània o genuïna, estem estimulant el nostre cervell a sentir-nos més feliços i menys estressats.

De fet, un experiment realitzat per la Universitat de Kansas el 2012 va mostrar que hi ha beneficis psicològics en mantenir expressions facials positives durant situacions d’estrès, encara que aquestes expressions siguin involuntàries —en l’experiment, el somriure dels participants es formava en aguantar uns palets amb la boca de manera que es formés un somriure de Duchenne .

Un altre estudi de la Universitat de Tennessee també corrobora que somriure influeix a sentir-nos més feliços . Aquest estudi, que ha analitzat els resultats combinats de 138 estudis realitzats des dels anys 70 en aquest àmbit, indica que les persones no seran més felices simplement somrient, però sí que hi ha indicis que «la nostra ment i el nostre cos interactuen per donar forma a la nostra experiència conscient d’una emoció». Molt proper al que ja apuntava Darwin en aquest sentit.

Com indica el Dr. Marmolejo-Ramos, en un estudi de la Universitat de South Austràlia , «quan els teus músculs diuen que ets feliç, tens més tendència a veure el món que t’envolta de manera positiva».

Així que sí, somriure ens ajuda a sentir-nos més feliços. No és una cura immediata i miraculosa, però l’impacte positiu d’un somriure al nostre estat d’ànim està demostrat científicament.

Somriure ens ajuda a estar sans i viure més anys

Hi ha també incomptables estudis que mostren una correlació directa, o com a mínim un impacte positiu, entre somriure i la nostra salut i longevitat .

Per començar, quan somriem el nostre cos segrega substàncies com ara endorfines i serotonina, que ens provoquen una sensació de benestar, alhora que redueixen els nivells d’estrès i dolor.

D’altra banda, el somriure o riure ajuda a reduir l’adrenalina, el cortisol i la dopamina, que provoquen estrès, i disminueix la pressió arterial, per la qual cosa també millora la salut cardiovascular.

Tot i això, potser l’estudi més impactant sigui el realitzat per Ernest Abel i Michael Kruger, de la Universitat de Wayne State, que mostrava la relació de la intensitat del somriure en unes fotografies amb la longevitat . Segons les seves conclusions, les persones de les imatges analitzades, extretes del registre de jugadors de beisbol del 1952 als EUA, que no somreien van viure una mitjana de 72,9 anys, les que van mostrar un somriure parcial ho van fer una mitjana de 75 anys, i les que van somriure completament —el somriure de Duchenne—, una mitjana de 7. L’estudi especifica que és una qüestió de probabilitats: Els jugadors que somreien a les fotos probablement somreien també més durant la resta de la seva vida, amb els consegüents beneficis sobre la seva salut i benestar.

Somriure per a nosaltres, però també per als altres

A més dels beneficis sobre la nostra pròpia salut i benestar, somriure té efectes sobre les persones que ens envolten. Múltiples estudis mostren que el fet de somriure fa que els altres ens percebin com a més simpàtics, professionalment competents, físicament atractius…

Per exemple, en un estudi de la Universitat de Pennsilvània van trobar que un somriure autèntic per part de la persona que ens atén millora l’experiència del client, amb independència de la qualitat del servei —encara que millora significativament si l’execució del servei també és satisfactòria—.

En un altre estudi , investigadors suïssos van arribar a la conclusió que, com més intens era el somriure, més atractiu resultava el rostre de la persona . L?investigador Ron Gutman fins i tot va afirmar que «un somriure pot arribar a generar el mateix nivell d?estimulació cerebral que 2000 barres de xocolata». I amb menys efectes perjudicials per a la nostra salut bucodental!

Val qualsevol somriure per ser feliç?

Com ja hem apuntat abans, hi ha diferents tipus de somriures. La principal diferència la trobem entre un somriure fingit i un somriure espontani o natural, el que se sol anomenar el somriure de Duchenne , pel metge francès del s. XIX que la va descriure.

Si ens centrem en l’efecte en les persones, és molt difícil fingir un somriure autèntic o de Duchenne, fins i tot per a persones que «entrenen», com a actors o polítics. No obstant això, per al nostre propi benestar, com hem vist, sí que és beneficiós somriure, encara que no ens sentim amb ànim per fer-ho.

D’altra banda, s’han analitzat i definit fins a 19 tipus diferents de somriures , dels quals només 6 indiquen realment felicitat, mentre que altres són indicatives d’una resposta emocional de por, profunda tristesa i estoïcisme, vergonya, i fins i tot sentiments de superioritat, entre d’altres. Per exemple, en cultures de l’Àsia oriental, les emocions negatives solen amagar-se perquè prevalgui l’harmonia social: A Indonèsia, quan una persona s’enfada tendeix a somriure.

Un estudi de la Universitat de Pennsilvània va mostrar que les persones que treballen de cara al públic i que fingeixen durant més temps un somriure són les que consumeixen més alcohol després de la feina. Així, el somriure i la salut emocional en general són una cosa a què hem de prestar una especial atenció .

La nostra recomanació per descomptat és que somriu tant com sigui possible, això sí, sense descuidar els factors subjacents tant de salut física com mental que poden fer que no tinguis ganes de somriure , i en aquest cas que ataquis l’arrel del problema, acudint a l’especialista mèdic adequat. I si vols que t’ajudem a tenir un somriure més bonic i cuidar la teva salut bucodental, compta amb nosaltres. Truca’ns i et donarem cita amb els nostres especialistes!